Directori de serveis

Directori de serveis

La Seu d'Urgell


Capital de la comarca de l'Alt Urgell, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell i seu del Bisbat d'Urgell. Va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell, un enclavament clau en la història de la construcció de Catalunya. Forma part de l'Urgellet, comarca natural pirinenca que juntament amb Andorra correspon al territori originari d’aquell comtat. A la ciutat paga la pena de perdre’s pels antics carrers d’origen medieval, especialment el carrer Major i el carrer dels Canonges, ambdós porticats, i visitar-ne l’edifici més conegut i emblemàtic, la catedral de Santa Maria (s. XII), l’única d’estil romànic conservada a Catalunya. A la Seu destaquen el claustre romànic, l’església de Sant Miquel, també romànica (s. XI), el Museu Diocesà, amb una important col·lecció d’art religiós, la Biblioteca de Sant Agustí i, ja a fora, les instal·lacions esportives del Parc Olímpic del Segre, que van hostatja les proves de piragüisme dels Jocs Olímpics de 1992.


Situada entre els focus d’influència càtara de la vall de Castellbò i de l’Alt Berguedà, i a la sortida de les valls d’Andorra -principal punt d’entrada dels llenguadocians cap a Catalunya-, la ciutat i la seu eclesiàstica van jugar un paper rellevant en la contenció de l’”heretgia”. Hi ha constància documental de nombrosos assentaments d’exiliats tant al comtat com a la capital: artesans, banquers, comerciants ... gent molt diversa van fixar la seva residència en aquestes contrades. La Seu es trobava en una posició incòmoda entre la relativa tolerància de la casa reial catalana, la pressió del vescomtat de Castellbò i l’obediència catòlica que l’obligava a una col·laboració amb la Inquisició... la ciutat en va veure de tots colors. Per moments la situació arribà a límits tals que el 1230 l’aleshores bisbe d’Urgell Pere de Puigverd abandonava la sèu episcopal i es retirava a Santes Creus per no veure’s implicat en la ferocitat de la repressió. Anys després, el 1260, l’inquisidor fra Bernat de Travesseres moria assassinat als carrers de la Seu, el 1262 ho feia, enverinat, l’inquisidor general del comtat fra Ponç Planedís i el 1269 era occit a cops de pedra el també inquisidor Pere de Cadireta. El dramàtic reguitzell de fets té el seu colofó amb la detenció del darrer perfecte càtar, inspirador d’aquesta ruta, Guilhem Belibasta. Lliurat a la jurisdicció del bisbat d’Urgell, va ser traslladat al de Pàmias (Pamiers), al Llenguadoc. Fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès. Els darrers reductes càtars van desaparèixer del comtat d’Urgell a mitjans del segle XIV.


Cal aclarir que les relacions polítiques de la Seu amb el vescomtat de Castellbò, aliat i emparentat amb la casa occitana de Foix, havien estat sempre conflictives, especialment pel que fa al domini sobre Andorra. El 1195 Ramon Roger de Foix i Arnau de Castellbò van ocupar el bisbat d’Urgell i van saquejar la catedral. Fets semblants es van repetir el 1275, quan Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò, ocupa Andorra i assetja la Seu d’Urgell. Les batusses van finalitzar el 1278 amb la signatura dels acords del “Primer Pariatge” signats per Pere d’Urtx, bisbe d’Urgell, i Roger Bernat III de Foix. Aquest “pariatge” va posar les bases de l’actual estatus polític del petit principat.



Població

----


Centra els elements al mapa


Envia per Email Imprimir

Consell Regulador del Camí dels Bons Homes
Ctra C-16, km 96,2
Berga 08600
Tel. 93 822 15 00
Adreça de correu electrònic info@camidelsbonshomes.com
www.camidelsbonshomes.com