Etapes

Full de Ruta

6A. De Sant Joan de l’Erm a LLavorsí.

A peu / Descripció de les etapes


Desplaçant el punter a través del l'àrea de color del gràfic de desnivell veuràs la corresponent ubicació en el mapa superior. Si fas clic en qualsevol dels marges de la corba, obtindràs l'altitud exacta.


Desnivell pujada

900 m

Desnivell baixada

1.818 m

Desnivell acumulada

2.718

Distància

19,93 km

Duració

5 h 38 min




Descripció


Camins i senyalització

L’itinerari entre el refugi de la Basseta segueix camins de la xarxa de senders pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, fresats i senyalitzats. Entre Sant Joan nou i la vella ermita cal seguir els senders dins els boscos de l’Erm. Des de l’antiga fonda es combinen la pista amb els caminets que baixen fins Montenartró, a partir d’on es combinen diferents senders fins arribar a el mas la Colomina. Des d’allí una pista asfaltada deixa a les portes de Llavorsí, on s’hi arriba per un caminet.


En aquesta etapa caldrà seguir en tot moment els senyals grocs del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que es complementen amb senyalització vertical i alguns plafons d’informació. Després de Mare de Déu de Biuse amb banderoles de Turisme de Catalunya.


Introducció

Tot i que el camí antic entre l’Alt Urgell i l’alt Pallars no passava per la Basseta (el refugi actual data de finals de 1960 i el recorregut històric seguia el serrat de la Culla), en aquesta etapa s’ha optat anar a Sant Joan de l’Erm per una variant que neix del camí de Romadriu (petit vilatge situat a la ribera del riu de Santa Magdalena, al nord i força per sota de l’antic hostalatge). El motiu és que la pista entre la Basseta i Sant Joan de l’Erm és, ara, una pista força transitada per vehicles, mentre que l’itinerari alternatiu discorre per camins solitaris i sota una frondosa mata de bosc. Des de Sant Joan es baixa a Montenartró, nucli rural pertanyent al municipi de Llavorsí, ja a la comarca del Pallars Sobirà. El camí continua cap al NO, baixant fins al fons de la vall de Santa Magdalena, des d’on gira al nord i remunta 440 m de desnivell seguint la carena de Magaró. Per l’indret del Mal Pas, i, saltant l’aiguavés de la Crestelleta, es baixa cap a Biuse; en el collet del castell encara s'hi poden veure les formes constructives del vell camí medieval. La resta de camí fins a Llavorsí és tot baixada.


Accés i transport públic fins al punt de sortida

L’accés per carretera al refugi de la Basseta s’efectua des de la carretera N-230 passant per Castellbò (veieu l’itinerari d’aproximació a l’etapa anterior). En total són 30 km des de la carretera general. Cap dels dos punts disposa de transport públic.


Serveis

A Montenartró, 8,8 km més enllà de Sant Joan de l'Erm  teniu l'allotajment L'Abadia de Montenartró, està a una distància que us pot ajudar a compensar la longitud de les dues etapes. 


 

Llavorsí disposa de tota mena de serveis de comerç d’alimentació, de material esportiu, recanvis i, també, de restauració i d’allotjament: hotels, hostals, apartaments rurals i càmpings. Disposa, tanmateix, d’un centre d’atenció mèdica d’urgències i d’un consultori mèdic d’atenció primària.



Descripció del recorregut

0,00 km (1.720 m). Refugi de la Basseta. Des de davant del refugi cal dirigir-se cap a l’esquerra (NE) per fer la volta a l’edifici i agafar el sender senyalat (banderola) que surt en direcció NO. (Cal deixar un parell de pistes de terra a la dreta.) El camí descendeix pel bosc de Sant Joan cap a Romadriu fins creuar el barranc del Forcat (1,93 km, 1.486 m, 30 min). Passat el pont, el camí de Romadriu se’n va cap a la dreta; cal seguir per l’esquerra, pujant cap al SO, per tot seguit tombar cap al NE. Un sender que, dibuixant una ampla corba, puja fins Sant Joan de l’Erm Vell passant per la font del Cobert.


4,81 km (1.703 m), 1 h 22 min. Sant Joan de l’Erm Vell. Travessant les ruïnes de Sant Joan cal seguir la pista que va cap al NO; aquesta pista, que passa per Montenartró, s’usa per la ruta transpirinenca en BTT i hi poden circular cotxes. 250 m més endavant, en una triple bifurcació, cal agafar el sender del mig, deixant la pista principal i una banderola a la dreta, i seguir cap al NO. En ràpid descens, el sender travessa de nou la pista i segueix cap al SO fins al barranc de la Pega (6,39 km, 1.560 m, 1 h 44 min), des d’allí recupera alçada cap al NO fins que torna a creuar la pista (6,87 km, 1.607 m, 1 h 53 min). Continuant recte cap al NO, ara en baixada, es tornarà a trobar la pista 250 m més endavant, quan es seguirà per 60 m. Una banderola indica el sender a la dreta (NO), que cal seguir baixant. Es torna a creuar la pista encara un últim cop abans d’arribar, planejant, a Montenartró, on teniu  el Refugi  l'Abadia de Montenartró  per fer una parada a dinar o per si voleu escurçar l'etapa.


8,80 km (1.333 m), 2 h 15 min. Montenartró. Agafant la pista asfaltada cap a l’esquerra (N) i el primer carrer cap a la dreta (SE) s’entra a Montenartró, poble situat en un fort pendent. Seguint els carrers que van baixant s’agafa el carrer de la dreta de l’església de Sant Esteve (NO). Es retroba la pista asfaltada i es baixa fins que es troba la carretera (10,25 km, 1.249 m, 2 h 39 min). Seguint recte (NO), al cap de 30 m surt un sender a mà dreta (NE), que baixa ràpidament, en ziga-zaga fins retrobar de nou la carretera, que cal tornar a deixar pel sender que continua baixant a la dreta 215 m després. Uns quants ziga-zagues més salven el descens fins al riu de Santa Magdalena, que es travessa per un pont (11,59 km, 1.002 m, 3 h 3 min). Passat el pont, continuant el camí cap a l’esquerra, es puja al Mal Pas: cal, primer, ascendir en paral·lel al riu (SO) fins una torre elèctrica i, allà, girar 180 graus per pujar cap al N, seguint la línia elèctrica (12,10 km, 1.063 m, 3 h 14 min). Més endavant (12,73 km, 1.186 m, 3 h 34 min) es fa una altra ziga-zaga per guanyar alçada gairebé fins la carena; es continua pujant cap al NE. Dalt el serrat de la Xavola Alta, i després d’alguns girs, es troba una clariana (13,78 km, 1.375 m, 4 h 3 min) on el camí fa un revolt de 180 graus i continua en direcció NE, seguint sota la línia elèctrica i arribant al planell de la Serra.


14,41 km (1.432 m), 4 h 15 min. Planell de la Serra. Des d’aquí es veu la vall de la Noguera Pallaresa i ja s’intueix, al N, Llavorsí. S’hi va descendint baixant cap a l’esquerra, fent una ziga-zaga per continuar en direcció NO. S’arriba a la Mare de Déu de Biuse (15,34 km, 1.263 m, 4 h 32 min). Des d’aquí es segueix la pista, baixant cap al NE, fins que, en un revolt tancat a l’esquerra, es continua recte per una pista secundària que es deixa de seguida pel sender que s’enfila per la dreta (E). El camí va baixant per dins el bosc i, quan aquest s’acaba, va una mica penjat sobre el riu per la solana de Lleràs. Quan es torna a trobar el bosc, passada la línia elèctrica, es fa una ziga-zaga i, anant cap al NO, s’arriba als prats de la Colomina. Allí cal cercar el camí sota la feixa que, vorejant el camp de baix, es transforma en pista, passa per davant el mas (17,99 km, 952 m, 5 h 11 min) i, un cop asfaltada, baixa suaument cap a Llavorsí. Es deixa una pista a la dreta; la següent, que fa un gir de 180 graus per anar cap al NE, es transforma en el sender que baixa fins la carretera de Riberies.


19,44 km (805 m), 5 h 31 min. Carretera de Riberies. Un cop a la carretera asfaltada cal girar a l’esquerra (SO), seguint el riu Noguera de Cardós pel costat del càmping fins trobar la carretera C-13. Sense travessar la carretera, cap a la dreta (NE), es creuen el dos ponts i, davant la central elèctrica, s’arriba a l’oficina d’informació Turística de Llavorsí.


19,93 km (802 m), 5 h 38 min. Llavorsí. Fi de la sisena etapa.


Informació pràctica

Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. Els usuaris d’aparells GPS es poden descarregar els tracks del recorregut a la web de la ruta.


Què cal veure i saber

 

La llegenda del Sant Graal i Sant Joan de l’Erm

Sovint, els episodis històrics punyents tenen com a contrapartida el naixement de llegendes i mites de tipus compensatori, o de dites i malnoms, com per exemple el motiu de “mata-sants” amb què es coneix els vilatans de Castellbò, fet basat o bé en l’assassinat de l’inquisidor fra Pere de Cadireta el 1269, o, potser, en l’empresonament a Castellbò del bon home Belibasta el 1321, mort després per la Inquisició.

L’anorreament del catarisme va donar lloc a una multitud d’històries centrades en suposats tresors, poders esotèrics, construccions misterioses, aparicions, etc. Una de les llegendes que ha perviscut és la custòdia atribuïda als càtars del sant Graal, el calze amb què Jesús va celebrar el darrer sopar. La història explica que, durant el setge de Besiers (Béziers), esdevingut el 1209, els càtars lliuraren el calze al vescomte Arnau de Castellbò perquè l’amagués en els seus dominis. Arnau, vestit de jueu, va escapolir-se del setge i va poder fer arribar el tresor a l’ermita de Sant Joan de l’Erm, indret “desert i cobert de neu durant més de mig any”.

Besiers, una de les ciutats importants d’Occitània, va ser presa a sang i foc: els croats de Simó de Montfort van executar-hi entre 15.000 i 20.000 persones, fent famosa la frase atribuïda a Arnau d'Amaurí, representant del Papa Innocenci III: “Mateu-los tots que Déu sabrà reconèixer els seus”.

VEURE TOT



Envia per Email Imprimir

SERVEIS DE L'ETAPA

Durant

Al final

Comentaris

Explica'ns què t'ha semblat aquesta etapa?

No hi han comentaris.

Consell Regulador del Camí dels Bons Homes
Ctra C-16, km 96,2
Berga 08600
Tel. 93 822 15 00
Adreça de correu electrònic info@camidelsbonshomes.com
www.camidelsbonshomes.com