Etapes

Full de Ruta

7. De Llavorsí, Tírvia a Alins : pels camins medievals de Tírvia, traïció i captura de Guillem de Belibaste

A peu / Descripció de les etapes


Desplaçant el punter a través del l'àrea de color del gràfic de desnivell veuràs la corresponent ubicació en el mapa superior. Si fas clic en qualsevol dels marges de la corba, obtindràs l'altitud exacta.


Desnivell pujada

480 m

Desnivell baixada

232 m

Desnivell acumulada

712

Distància

13,28 km

Duració

3 h 15 min

Dificultat

Fàcil




Descripció


Camins i senyalització

L’itinerari de Llavorsí a Alins discorre, principalment, pel camí antic que unia les dues poblacions. És un itinerari fressat i marcat, que va resseguint, primer, la Noguera de Cardós i, després, la Noguera de Vallferrera.


En aquesta etapa caldrà seguir en tot moment la senyalització groga del parc, complementada amb banderoles i senyalització baixa. A més, alguns plafons informen de la història del camí i dels llocs d’interès visitats i del paisatge. L’últim tram discorre pel voral esquerra de la carretera L-510, també senyalitzat i còmodament transitable.


Introducció

Etapa curta i força planera, que permet recuperar-se del recorregut de l’etapa anterior i gaudir amb atenció dels paisatges, de la gent i dels punts d’interès del Pallars Sobirà, un entorn peculiar i de molt forta personalitat, un veritable cor dels Pirineus. La vila de Llavorsí està situada a la confluència de la Noguera Pallaresa, riu que neix al pla de Beret –a la capçalera de la vall d’Aran-, i de la Noguera de Cardós. La Ruta de l’Últim Càtar segueix la vall de Cardós fins a Tírvia, i des d’allà continua fins a Alins, seguint la Noguera de Vallferrera cap al NE, tot passant a tocar dels vilatges d’Araós i d’Ainet de Besan.


Accés i transport públic fins al punt de sortida

Des de la capital comarcal, Sort, s’accedeix a Llavorsí utilitzant la carretera C-13 en direcció a la vall d’Aran (14 km). Llavorsí està comunicada amb Lleida per la línia d’autobusos Lleida-Sort-Esterri d'Àneu i amb Barcelona per la línia Barcelona-Sort-eth Pònt de Rei (Val d’Aran), ambdues gestionades per l’empresa SA Alsina Graells d’Autotransports.

Descripció del recorregut

0,00 km (802 m). Caseta d’informació turística, riba nord de la Noguera de Cardós. Es reprèn el recorregut desfent el camí de l’etapa anterior cap a O. Creuant, primer, la Noguera Pallaresa i, després (S) la Noguera de Cardós, cal agafar la carretereta que, en direcció NE, passa pel càmping i l’hotel pel marge esquerra del riu (segons el seu corrent). Es passa la desviació (0,48 km, 806 m, 7 min) per la qual en l’etapa anterior s’ha arribat des del mas de la Colomina i Sant Joan de l’Erm; cal continuar recte (NE), sempre pujant pel marge esquerra del riu.


0,61 km (805 m), 9 min. Desviació a la dreta. Passat el pàrquing de l’hotel comença una pista de terra que es bifurca en dos: cal seguir arran del riu pel trencall esquerra (NE). Es van deixant alguns camins que porten als prats limítrofs que allunyen la pista del riu. El camí es va fent estret i es passa una tanca que impedeix el pas de cavalls. Quan es passen els prats i la cabana de Burgueto (1,69 km, 817 m, 24 min) la pista és ja només un camí, aquí de pedra. Es continua avançant cap al N seguint el riu i els seus meandres.


2,84 km (838 m), 41 min. Banderola. Una banderola indica els camins cap a Montesclado (SE) i cap a Tírvia (NE). Cal seguir recte, tal com es venia, direcció Tírvia. Quinze metres més endavant es travessa el riu Glorieta i el camí s’eixampla. Cal estar atent a la desviació del camí, uns 25 metres després del riu (3,27 km, 855 m, 48 min): un senyal baix indica un sender que s’enfila ràpidament cap a la dreta. Creua una pista, fa una ziga-zaga i, després de la segona pista, continua cap amunt direcció N. Allí, un altre senyal baix confirma la direcció. Es segueix pujant el sender 260 metres més fins a trobar una nova pista.


3,62 km (891 m), 49 min. Pista. Tenint Tírvia davant, es va seguint la pista cap al N. Una altra pista s’uneix des del S i una tercera surt cap a E-NE: una banderola indica que cal seguir pel brancal de l’esquerra. 130 metres més endavant, d’una bifurcació en surt un sender que puja directament cap a Tírvia (E-NE) fent una ziga-zaga.


4,17 km (982 m), 1 h 4 min. Tírvia. S’entra al poble pel carrer de Molmons que puja en ziga-zaga entre jardineres. Seguint el carrer de l’església a la dreta (E), s’arriba davant la portalada de l’església de Sant Feliu. Continuant pel carrer Major, que gira a esquerra (N) per passar per sota les porxades, s’arriba a la font sota el porxo.


4,45 km (982 m), 1 h 8 min. Tírvia, font del porxo. Cal agafar la carretera de Tírvia a Farrera, que puja cap al NE per l’esquerra de l’ermita de Sant Joan. Uns 120 metres més endavant hi ha la continuació de l’antic camí cap a l’esquerra (N). Un plafó del Parc Natural de l’Alt Pirineu explica els orígens del camí, així com la seva restauració. Es recupera el camí antic direcció N.


5,22 km (994 m), 1 h 20 min. Mare de Déu del Roser i mirador de les Forques. Apareix l’ermita de la Mare de Déu del Roser, un edifici blanc i modest. Una mica més endavant s’arriba al mirador de les Forques, un espai recentment recuperat, amb una font i uns plafons amb informació de les muntanyes que des d’allí es poden veure: el pic de l’Orri, la vall de Cardós, la roca de Sant Miquel, Vallferrera… Es segueix el camí direcció E passant pel costat de la borda de les Forques i enfilant-se per dins el bosc. Més endavant, una banderola (5,67 km, 1.009 m, 1 h 26 min) indica Alins, on s’hi arriba pel camí de dreta (NE). El sender serpenteja per dins el bosc i va guanyant alçada fins que, 450 metres després, torna a baixar al riu fent una ziga-zaga.


7,10 km (946 m), 1 h 44 min. Pista i banderola. A mig descens s’arriba a una pista que cal agafar cap a l’esquerra (NO). Una banderola confirma la direcció: es fan un parell de revolts i es retroba el riu, ara la Noguera de Vallferrera, per pujar-lo per la seva esquerra direcció NE. Es passa per davant d’Araós, que queda amagat darrere la vegetació de ribera, a l’altra banda de la carretera. La pista desemboca a la carretera que connecta el poble amb els boscos i els camps de Virós, on hi ha l’estació d’esquí de fons Virós-Vallferrera (7,96 km, 910 m, 1 h 55 min). Es camina sobre l’asfalt una vuitantena de metres fins que una banderola indica de nou el sender, que surt a l’esquerra (NE). El camí puja suaument entre prats, combinant el sender amb les pistes de servei dels pagesos, continuant sempre recte, en paral·lel i a contracorrent del riu.


11,00 km (994 m), 2 h 42 min. Desviació a Ainet de Besan. Una banderola indica que, cap a l’esquerra, es pot anar a Ainet de Besan, del qual es veuen, en primer terme, les cases noves i, al fons, l’antic poble mig enrunat. Es segueix recte per la pista de terra que continua remuntant el riu, vorejant camps i travessant frescos boscos.


11,92 km (1.023 m), 2 h 56 min. Carretera L-510. El camí s’acaba en una pista de terra que desemboca a la carretera. Cal travessar-la i seguir uns metres la pista asfaltada per, tal com indica la senyalització, girar a la dreta (N) abans de creuar el riu pel sender que s’endinsa entre els arbres. Es fan 275 m sota la vegetació resseguint l’arc del riu per tornar a trobar la carretera, que ara es segueix pel seu voral esquerra direcció NE. 300 m abans d’arribar a Alins, es reprèn l’antic camí (12,77 km, 1.039 m, 3 h 8 min), que surt a l’altre costat de la carretera, indicat per una banderola. El camí retorna a la carretera just al costat de l’escola del poble. Girant a la dreta, per la vorera es va fins la plaça Major, davant l’església de Sant Vicenç.


13,28 km (1.050 m), 3 h 15 min. Plaça Major d’Alins. Fi de la setena etapa.



Informació pràctica

Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. Els usuaris d’aparells GPS es poden descarregar els tracks del recorregut a la web de la ruta.


Què cal saber sobre el catarisme i  ela darrer càtar en aquesta etapa:

Entre la derrota occitana de Muret, el 1213, i la caiguda de Montsegur, emblema del catarisme -ocorreguda el 1244-, passen tres dècades; quatre i mitja més fins al tractat de Corbeil (1) i gairebé sis fins que, el 1271, el Llenguadoc s’integra a la corona de França. Perseguit per la Inquisició, sense empara política, el moviment càtar s’esllangueix quan el darrer perfecte del que es té coneixença, Guilhem Belibasta, es cremat a Vila-roja del Termenès el 1322.


Guilhem Belibasta va néixer el 1280 a Cubieràs de Llenguadoc. Després d’haver-se fet escàpol de Carcassona, es va refugiar a Catalunya i, finalment, el 1315, a Sant Mateu del Maestrat, on va acollir una petita comunitat occitana, la darrera església càtara documentada. L’any 1321, enganyat per Arnau Sicre, que havia pactat amb la Inquisició la restitució dels bens familiars que li havien estat exonerats, va emprendre juntament amb el seu delator el camí cap al nord del Pallars amb el pretext de donar el Consolament a una dama noble. Un cop a Tírvia, aleshores dins del vescomtat de Castellbò com tota la Vallferrera, va ser delatat per Sicre, detingut i conduït a Castellbò per Sant Joan de l’Erm. Allà romangué empresonat fins que fou traslladat a Pàmies, Llenguadoc, on fou jutjat.


Finalment, el 1322 moria cremat a Vilaroja de Termenés. Amb ell acabava un exponent peculiar del que posteriorment s’ha interpretat com a “somni occità”, una societat tolerant, amable, culte que, a parer de molts, hauria fet d’Europa un món ben diferent del què va esdevenir.


(1) El Tractat de Corbeil va ser signat el 1258 entre Jaume I i Lluís IX de França. Per aquest tractat, Lluís IX renunciava als drets carolingis sobre els Comtats Catalans i Jaume I renunciava a la pràctica totalitat dels drets de la corona catalano-aragonesa sobre part d’Occitània (Provença i Llenguadoc).

VEURE TOT



Envia per Email Imprimir

SERVEIS DE L'ETAPA

Durant

Al final

Comentaris

Explica'ns què t'ha semblat aquesta etapa?

No hi han comentaris.

Consell Regulador del Camí dels Bons Homes
Ctra C-16, km 96,2
Berga 08600
Tel. 93 822 15 00
Adreça de correu electrònic info@camidelsbonshomes.com
www.camidelsbonshomes.com