Etapes

Full de Ruta

6.De Tírvia- Refugi de Vallferrera.

En bicicleta / Descripció de les etapes


Desplaçant el punter a través del l'àrea de color del gràfic de desnivell veuràs la corresponent ubicació en el mapa superior. Si fas clic en qualsevol dels marges de la corba, obtindràs l'altitud exacta.


Desnivell pujada

1370 m

Desnivell baixada

340 m

Distància

25,69

Duració

6 h

Dificultat

Alta




Descripció



Camins i senyalització


En aquesta etapa caldrà seguir en tot moment la senyalització groga del parc, complementada amb banderoles i senyalització baixa. A més, alguns plafons informen de la història del camí i dels llocs d’interès visitats i del paisatge. L’últim tram discorre pel voral esquerra de la carretera L-510, també senyalitzat i còmodament transitable.


El camí tradicional entre Alins i Àreu ha estat transformat en una carretera (la L-510) i no ha pogut ser substituït per cap altre vial. És per això que caldrà fer els 5 km que separen aquestes dues poblacions per la ruta asfaltada. Des d’Àreu fins a l’alçada de la borda de Suberri, cota 1.420 m, un tram de 3,7 km, se seguirà la pista al pla de Boet. La resta del recorregut discorre per un agradable camí paral·lel a la pista que travessa l’obaga de la vall.

 A partir de la sortida d’Areu se seguiran els senyals i les indicacions del Parc Natural de l’Alt Pirineu (plafons, pals i banderoles) i del GR 11, el sender de gran recorregut que travessa els Pirineus de mar a mar (senyals blancs i vermells).



Introducció

Aquí el Camí de l’Últim Càtar  per bicicletes comença a  Tírvia, i des d’allà continua cap a Alins, seguint la Noguera de Vallferrera cap al NE, tot passant a tocar  per Ainet de Besan.


Etapa relativament curta i de desnivell mitjà, tota en pujada. El recorregut segueix la vall Ferrera fins a sota del pla de Boet, on es desvia a l’esquerra per arribar al refugi de la FEEC. Fins a l’obertura de l’actual pista, aquest itinerari s’havia de fer tot a peu i el refugi s’utilitzava per fer nit abans d’ascendir als cims de l’entorn, entre els que destaca la Pica d’Estats, de 3.143 m, cim emblemàtic del Pirineu. Si se surt d’hora, es farà la part més assolellada del camí a l’ombra i amb fresca. La segona part discorre per sota d’un espès bosc de roures, freixes, bedolls, pi negre i avets. Cal tenir en compte que des de principis de desembre i fins a començaments de maig la neu cobreix permanentment el relleu a partir dels 1.800-1.900 m d’altitud.


Accés i transport públic fins al punt de sortida

Des de la capital comarcal, Sort, s’accedeix a Llavorsí utilitzant la carretera C-13 en direcció a la vall d’Aran (14 km). Llavorsí està comunicada amb Lleida per la línia d’autobusos Lleida-Sort-Esterri d'Àneu i amb Barcelona per la línia Barcelona-Sort-eth Pònt de Rei (Val d’Aran), ambdues gestionades per l’empresa SA Alsina Graells d’Autotransports.


Alins està connectada amb Llavorsí per una línia d’autocars gestionada per l’empresa Autocars Lladós-Montaña, SL.


Descripció del recorregut


0,0 km (982 m)0 min.  Es surt de Tírvia en direcció a Burg i Farrera per la carretera.


 0,3  km (1000 m) . Agafar la pista forestal que surt cap a l'esquerra en direcció

al Bosc de Virós. Es travessa per sobre un bloc d'apartaments, pel costat d'un

dipòsit d'aigua i es continua pista amunt entre prats, matollars i un bosc

d'alzines i roures, i posteriorment de pi roig, sempre seguint la pista principal.


3,4 km (1260 m). Es travessa un tallafoc, i s'entra al bosc de Virós. Es continua

seguint la pista principal en suau pujada. 


5,4 km (1330 m). Creuament de pistes cal seguir recte en direcció a Bordes de Virós

en suau baixada.


5,5 km (1320 m). Creuament de pistes, cal seguir cap a l'esquerra en direcció les

Bordes de Virós en baixada.


5,8 km (1290 m). Bordes de Virós. Àrea d'esbarjo amb font on podeu descansar. A

l'estiu hi ha servei de menjars i bar a una de les bordes. Continuar per la

carretera asfaltada 150m.


6 km (1300 m). Creuament. Deixar la carretera asfaltada i seguir recte per una pista

forestal que planeja.


6,3 km (1300 m). Creuament. Agafar la pista de l'esquerra que baixa en direcció a

Alins, sempre seguint la pista forestal principal fins arribar al fons de vall.


9,6 km (1030 m). Creuament, cal seguir la carretera principal de la Vall Ferrera

(L-510) en direcció a Alins (a la dreta).


10,4 km (1050 m).   Plaça Major d'Alins.

 Es segueix la carretera L-510 en direcció Àreu (NE) durant poc més de 5 km. Cal caminar pel voral esquerra i anar amb compte amb la circulació.


15,48 km (1.224 m). Àreu. La mateixa carretera L-510, que acaba a la població, continua en forma de pista asfaltada cap al NO, deixant la població a l’esquerra i el càmping a la dreta. Quan s’acaba l’asfalt es segueix sempre la pista principal, deixant trencalls a esquerra i dreta que porten a les cases més altes, a granges, a la Força d’Àreu i al Museu de la Fusta, entre d’altres. Més endavant es passa la desviació al Monteixo (6,98 km, 1.330 m, 1 h 51 min), que surt cap a la dreta creuant el riu. Cal seguir recte per la pista principal (N), la qual creua el riu per continuar remuntant-lo i que, 360 m després, caldrà deixar per agafar un sender a mà dreta.


19,10 km (1.417 m). Sender. S’abandona la pista per entrar al bosc pel camí que puja cap a la dreta (NE) seguint les marques del GR. Es va pujant pel bosc frondós creuant diversos corriols que, a voltes, ocupen el camí. Es deixa a l’esquerra (9,41 km, 1.528 m, 2 h 37 min) el camí que du a la Farga i a la carretera de la Vallferrera per seguir pujant per la dreta, passant per la font del Gavatxó (9,93 km, 1.590 m, 2 h 48 min). Es continua pujant pel camí que voreja el mur de pedra dels camps de conreu fins que es troba de nou la pista, que es creua per seguir pel camí que continua a l'altra banda.


21,06 km (1.690 m) . Pista. Es torna a trobar la pista per segon cop: ara s’agafa cap a l’esquerra (N) per arribar, al cap de 80 m, al pla de la Selva (cal deixar la pista que puja cap a la dreta, SE). Un porxo de pedra protegeix uns plafons d’informació de l’entorn natural, les rutes properes i la flora i la fauna del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Hi ha taules amb bancs sota l’avet monumental. Es continua en lleugera baixada per la mateixa pista per la que s’ha arribat fins que, 175 m més endavant, una banderola indica de nou del sender, que s’enfila cap a la dreta (E). Sempre en pujada o planejant, pel bosc frondós es travessen algunes clarianes fins que el camí retroba la pista just sobre el pàrquing, que es creua per continuar pujant de nou per la pista, ara direcció SE.


25,17 km (1.843 m). Trencall. La pista segueix recte fins al pla de Boet: a escassos 225 m, és un lloc preciós dels Pirineus que es creuarà en la següent etapa. En aquesta cal, però, girar a l’esquerra, cap a on la banderola indica el refugi de Vallferrera. Es fa un lleu descens per creuar el barranc d’Arcalís i es torna a guanyar alçada per, després de creuar el pont d’Areste, arribar al refugi.


25,69 km (1.901 m). Refugi de Vallferrera. Fi de la vuitena etapa.


 Informació pràctica

Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. Els usuaris d’aparells GPS es poden descarregar els tracks del recorregut a la web de la ruta.


Què cal veure i saber

La cursa “Cuita el sol”

A Àreu, el segon cap de setmana de juny té lloc la popular cursa de muntanya “Cuita el Sol”. Es tracta de sortir de la plaça major just quan es pon el sol i arribar dalt del Monteixo abans que l’ombra atrapi els corredors (1.680 m de desnivell). La cursa s’inscriu dins d’un cap de setmana festiu i cultural, amb mercat de productes tradicionals, música, menjars populars i una exhibició de gossos de pastor.


El ferro

La secular font econòmica d’aquests entorns havia estat l’aprofitament del ferro, especialment abundós fins al punt de donar nom a la vall; una activitat compaginada, lògicament, amb l’extracció de la fusta dels boscos, la ramaderia i l’agricultura. El primer cap de setmana de juliol es realitza a Àreu la Fira del Ferro Pirinenc per promoure a nivell acadèmic, lúdic i popular el món de la forja i dels artesans del ferro.


Terra de frontera i unió

Malgrat la imponent barrera pirinenca, les relacions entre el Pallars i l’Arieja eren constants a partir de finals de maig i fins a mitjan octubre. Cal destacar el “pla de lo Mercat”, situat a pocs minuts del pla de Boet, en el camí de Vic de Sòs, un espai tradicional d’intercanvi de productes. Els passos de muntanya foren utilitzats profusament durant els anys de la Guerra d’Espanya i la Segona Guerra Mundial com a via d’exili, de fugida i per a les accions dels maquis. Així, el 19 d’octubre de 1944 hi hagué un combat entre maquis i guàrdies civils amb un balanç de 10 morts. De resultes d’aquesta acció es van crear dos centres de control de la línia de defensa dels Pirineus a Àreu i a Norís.



VEURE TOT



Envia per Email Imprimir

SERVEIS DE L'ETAPA

Durant

Comentaris

Explica'ns què t'ha semblat aquesta etapa?

No hi han comentaris.

Consell Regulador del Camí dels Bons Homes
Ctra C-16, km 96,2
Berga 08600
Tel. 93 822 15 00
Adreça de correu electrònic info@camidelsbonshomes.com
www.camidelsbonshomes.com