- El lema de la meva companya Rosa és “A caminar se surt d’hora i a partir de les 14h, “siesta”, cervesa, llibre i a esperar l’etapa de l’endemà”.
No li falten motius per formular aquesta afirmació, ja no pel sol fet d’aprofitar el dia, que ja seria un motiu de pes, sinó que, aquesta recomanació va més enfocada a no fer passar al nostre cos un esforç innecessari.
“Sortir a córrer i/o caminar sí, però amb seny”
Aquest és el gran titular sobre el qual han de recaure tota la resta d’afirmacions que vindran a continuació, dit això, passo a detallar-vos els beneficis que pot tenir sortir ben d’hora a fer la pràctica de l’esport per la muntanya.
- Si sortim d’hora al matí, aprofitem les hores més fresques del dia, amb la qual cosa, si hem fet una bona planificació prèvia, haurem acabat l’etapa, abans de les hores més caloroses del dia, com podrien ser entre les 14h i les 16h.
“No hi ha cap necessitat d’arribar al risc de fatiga o deshidratació, per un cop de calor”
Més endavant, en un altre post, passarem a parlar sobre els punts del camí on podeu trobar fonts d’aigua potable, que són molts i tots ells ben senyalitzats.
Seguint amb els beneficis de fer una bona planificació a l’hora d’iniciar una marxa tenim el factor meteorològic.
Si sortim d’hora ja no tenim excuses pel mal temps.
Sobretot si parlem d’aquelles tempestes que es formen cap al mig dia. En aquest cas, el benefici de sortir d’hora recau en el fet que un cop generada la tempesta, aquesta ens agafaria en la nostra recta final del trajecte, on només hauríem de conviure amb la possible molèstia de la pluja, l’últim tram del camí. D’un altra manera, si sortim tard i comença el mal temps, directament ens quedarem al sofà de casa nostra fent el “vagorro”.
Un cop arribem, a gaudir del nostre premi.
Un cop arribat al nostre destí, després d’haver matinat i haver fet una etapa mitjana d’uns 15-20km, arribarem al final de l’etapa cap a l’hora de dinar, on de ben segur ens espera una de les grans recompenses del dia, com pot ser, el moment de recuperar forces i degustar un plat de la cuina dels càtars. Un cop feta la digestió, després d’un bon dinar, us recomanem que aneu a gaudir de l’entorn, que de ben segur envolta el vostre destí, entorns plens de cultura i paisatges pirenaics.
Feu-me cas, pareu a la primera persona que trobeu pel carrer i molt amablement, li pregunteu; “Quant fa que hi viu vostè aquí?” Segur que d’allà neix un relat ple d’història en forma de lliçó de vida.
Fins aviat Bons Homes i Bones Dones!