A l’Edat Mitjana, el menjar diferenciava les comunitats que convivien al nostre territori. Els àrabs que encara poblaven la Catalunya Nova, els jueus que es repartien als calls de les ciutats i pobles més importants i, òbviament, els cristians. Tots ells mostraven les diferents tradicions, ritus i prohibicions alimentàries que els identificaven com a grup.

No ens ha d’estranyar doncs que, quan des de dins del cristianisme va sorgir un corrent renovador que reivindicava la puresa original, de seguida generés una doctrina del menjar com a reacció als excessos de l’església oficial.

De fet, la ideologia alimentària càtara va recollir les prescripcions dels moralistes de l’època i les va portar a les últimes conseqüències. Així, si la carn - en sentit figurat i també literal- era pecat, menjar-ne havia d’ésser prohibit no tan sols en els períodes d’abstinència establerts, sinó sempre.

Tot el que era fruit de la generació, és a dir del sexe, es considerava impur. Per això no solament s’havia de refusar el consum de carn, també el d’ous, la llet i els seus derivats. En canvi, la primitiva biologia medieval entenia que el peix era fruit espontani de l’aigua, no provinent de la fornicació, per tant el seu consum era pur.

La cuina a temps dels càtars va ser molt característica de la seva forma de vida, és a dir senzilla,  i sempre molt marcada pels productes vegetals de cada temporada. 

Els càtars  qui, empesos per l’ideal de puresa, es dedicaven a proclamar la fe càtara convertits en guies espirituals d’aquesta emergent església paral·lela, volien ser l’exemple de virtut en què s’emmirallés el poble. Aquesta mena de sacerdots càtars eren anomenats Bons Homes o Perfectes pel seu nivell d’autoexigència. Solament menjaven vegetals i peix; i encara tres dies a la setmana passaven amb pa i aigua.

Aquella societat que cuidava molt el que menjava es torna a traslladar als nostres temps, 800 anys després, ara més que mai, la gent cuida els aliments que menja i te consciència de la importància de consumir productes de proximitat. 

Fruit d'aquesta mentalitat hem rescatat tot un seguit de receptes del temps dels càtars, amb la idea per una banda de donar-vos a conèixer una mica més d'aquests bons homes i bones dones, i d'oferri-vos noves recepetes molt sanes i fàcils pel vostre dia a dia! 

Avui us presentem el la Truita Escabetxada! 

La truita  de riu era uns dels peixos que més es consumia, igual que el congre i la tonyina que provenira del mediterrani

Ingredients (per a 4 persones):
• 4 truites del país de bona mida
• 1 got d’oli
• 1 got de vinagre
• 4 grans d’all
• Clavell, sàlvia, timó, orenga, pebre en gra o altres herbes aromàtiques
• Farina
• Sal
• Oli per fregir

Preparació:

Les truites han de ser netes i esventrades. Saleu-les, enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb l’oli calent volta i volta per a què facin crosta. Poseu-les en una cassola de fang on càpiguen justes. En una altra paella amb un raig d’oli de l’escabetx fregiu els alls tallats a llesques. Quan estiguin cuits els aboqueu, amb el seu oli, en un pot; hi afegiu la resta de l’oli i, després, el vinagre, totes les herbes aromàtiques i un pols de sal. Poseu el pot a bullir durant uns 15 minuts i, llavors, n’aboqueu el contingut sobre les truites. Si no queden cobertes afegiu-hi un got d’aigua. 

Poseu la cassola al foc i feu-la bullir uns 5 minuts. Deixeu refredar l’escabetx i guardeu-lo com mínim d’un parell de dies abans de menjar-lo. Us el podeu menjar fred o escalfat.

Si tens ganes de cuinar plats d'aquells bons homes i bones dones  no et perdis el nostre apartat de La cuina  en el temps dels bons Homes