Situat sobre un puig rocós estratègic que domina la vall d’Esponne, absolutament inatacable per tres de les seves bandes -únicament vulnerable pel nord-oest-, és un castell que data del 1034, on el catarisme va estar-hi absolutament arrelat. Des d’aquest moment fins a la Croada, va ser propietat dels senyors de Pailhés (que van estar en tot moment al costat del comte de Tolosa i de Foix). A l’any 1273, després de l’empresonament del Comte de Foix, el castell va passar a mans de la corona. Al segle XVII, Richelieu ordenà la destrucció i demolició total del castell i del poble, per esborrar tota mena de relicte de l’església càtara  i els seus creients. Va ser totalment destruït pels habitants dels voltants, dirigits pel Compte de Foix. Actualment es troba en ruïnes.