Notícies

Notícies

21 d'agost de 2017

El paper de la dona en temps dels càtars


La dona càtara

La dona càtara


 

Estimat lector, aquest escrit et farà viatjar 800 anys enrere, a un temps que, segur com jo, us l’imaginareu com una època complicada, plena de guerres, traïcions entre germans, enganys entre amics, robatoris a veïns... Una època que, en cas que fossis un home, començaries a entrenar per a la batalla des de ben petit i en el moment en que fossis capaç d’aguantar un escut i una espasa, et trobaries lluitant per la teva vida en mig d’un camp de batalla, envoltat de bèsties defensant la seva terra. Pitjor podria ser en cas que fossis una dona, condemnada des de naixement a atendre les necessitats dels homes: pare, marit, amo, relegada a un segon pla i amb cap altra missió més que procrear.


Podem dir llavors que estem parlant d’una societat en que predominaven els valors masculins i guerrers. Ho heu encertat, estem en plena Edat Mitjana.


Però a tot arreu era igual?

La cosa canviava si naixies en el nucli d’una família amb creences i fonaments càtars.

La cultura càtara professava un respecte màxim a les dones de la seva religió. Existia una gran devoció cap a les seves figures, no només per engendrar els deixebles, sinó perquè elles eren les responsables de la posterior educació. Aquest fet, els atorgava el paper de mestres dins i fora de casa, adquirint elles uns coneixements fora del que era habitual a l’època. Aquesta tasca que feien, era reconeguda per tota la comunitat.


El paper de les “mares”.

A les dones més sàbies de la comunitat, se les anomenava “mares”: persones que gaudien de llibertat, capaces de prendre decisions, dones al capdavant de poderosos comptats i amb autoritat suficient per a qüestionar les decisions masculines.


“El paper entre els homes i les dones era equitatiu”.

 

Arribats a aquest punt, entraré en més detall i passaré a explicar-vos el paper de 3 dones en concret, com a exemple de 3 dones amb un pes rellevant dins d’aquesta societat, totalment masclista: Adelaida de Tolosa, Esclaramonda de Foix i la “Bona Dona del carrer”, com podia ser la nostra mare o la nostra àvia de l’època.

-          Adelaida de Tolosa (?-1199): Filla del comte de Tolosa Ramon V. Va ser una de les dones més conegudes i admirades a tota l’Europa del s.XII. Bella, indulgent i intel·ligent, va tenir de pretendents entre d’altres a Ricard Cor de Lleó. Va esdevenir Vescomptesa de Carcassona. Va lluitar a favor dels drets de les dones i un cop ja de gran es va dedicar en cos i ànima a defensar la causa càtara.

-          Esclaramonda de Foix (1151-1215): Símbol de la llibertat occitana i del missatge càtar. El seu nom vol dir “llum del món”. Era neboda d’Adelaida de Tolosa i va ser una de les dones més cultes i cèlebres de la seva època. Era odiada pel Papa i pel Rei Francès per ser una dona independent, lliure i difusora del missatge càtar. Va fortificar el Castell de Montsegur.

-          La “Bona Dona del carrer”: Una dona que va poder desenvolupar-se com mai en igualtat de condicions, en un període de penúries imposades per un catolicisme cristià a base de demagògies, catapultes i espases, on la dona era un ésser secundari i en moltes vegades sense ànima.


Potser el fet de ser massa progressista o permissiu per l’època va ser un dels motius que van acabar amb el catarisme. La mentalitat oberta, la lluita constant a favor dels seus ideals i drets, el tracte just entre éssers humans. Una cosa està clara, el barbarisme del moment va matar els càtars, però a la mateixa vegada, va perpetuar a l’historia els seus ideals purs.


Fina aviat Bons Homes i Bones Dones.


Comentaris

No hi han comentaris.

Consell Regulador del Camí dels Bons Homes
Ctra C-16, km 96,2
Berga 08600
Tel. 93 8247700/ 654125696
Adreça de correu electrònic info@camidelsbonshomes.com
www.camidelsbonshomes.com