Paisatges i Natura dels Bons Homes 

 

El Camí dels Bons Homes ens permet descobrir preciosos paisatges molt contrastats a mesura que anem guanyant altitud. Aquí la gran diversitat de la flora pirinenca  i nombroses espècies d’animals troben els seus hàbitats. La vegetació i els animals, del segle XIII fins a l’actualitat,  no ha variat gaire. Els paisatges s’han tornat més oberts i els boscos han guanyat terreny a les pastures d’estiu presents en aquella època.

 

A continuació detallem els espais naturals i diversos paisatges que anirem trobant al llarg de la travessa.

 

 

Espai d'Interès Natural Serra de Queralt

Es troba a la part més meridional del conjunt muntanyenc d'Ensija-Rasos de Peguera, en contacte amb la Depressió Central. La serra, orientada d’est a oest, forma part del Prepirineu, i culmina al puig de Campllong, de 1589 metres. El vessant sud presenta nombroses cingleres, en les quals hi podem trobar una interessant flora i fauna rupícoles.

La vegetació predominant la formen els boscos de pi roig, que s’estenen de forma diversa atenent les orientacions. Destaquen també les rouredes de roure martinenc i les àmplies taques d’alzinar a la part obaga de la serra.

 

 

Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera 

Situat al sud de l’eix Cadí-Moixeró, aquest conjunt abasta les serres d'Ensija i els Rasos de Peguera, orientades d’est a oest i separades per la vall de Peguera. En aquestes muntanyes s’hi troba el límit meridional de les comunitats vegetals alpines i subalpines, que gairebé arriben fins al baix Berguedà. Encara hi podem observar boscos de pi negre amb neret, on  hi viuen espècies de la fauna forestal subalpina. La part més baixa és formada per boscos submediterranis amb presència de roure martinenc amb boix i pinedes secundàries de pi roig.  Cal destacar l’existència d’algunes fagedes a les obagues, amb una flora típica de boscos centreeuropeus associada.

 

Pel que fa a la fauna vertebrada cal destacar la presència de l’isard, procedent del Cadí. També s’hi pot observar el cabirol, que ha estat introduït a l’extrem occidental. A més, hi són presents altres espècies de gran bellesa, com la marta, l'astor, el picot negre, el pica-soques blau, el trencapinyes i la merla de pit blanc.

 

En relació als invertebrats, cal citar la Rosalia alpina, protegida  a  nivell  europeu, així com algunes aranyes i heteròpters.

 

I finalment, no podem oblidar l’existència d’alguns elements geològics i paleontològics importants, com les petjades de tiranosaure al coll de Fumanya, úniques a Europa.

 

 

Parc Natural del Cadí-Moixeró

És l’espai natural protegit més gran de Catalunya, amb una superfície de 41.342 hectàrees, que abasta 17 municipis i 3 comarques: el Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell. Dins la regió pirinenca, forma part de les serralades prepirinenques exteriors al sud de l’eix dels Pirineus. Alguns dels paisatges de més bellesa són la cara nord del Cadí, amb escarpades cingleres de més de 500 metres i parets gairebé verticals al nord i un impressionant vessant sud que domina la vall damunt el poble de Josa de Cadí, al qual sembla que protegeix i vetlla.

 

Al Moixeró, unit al Cadí pel coll de Pendís, hi destaquen els cingles del vessant sud, on hi ha nombrosos canals de bosc i roca i les àmplies boscúries de les valls del vessant cerdà, com a la vall de l'Ingla. L’espectacularitat de la silueta del Pedraforca domina les valls de Gresolet i vetlla les poblacions de Gisclareny, Saldes, Vallcebre i Gósol. La Tosa i el Puigllançada, amb les seves extensions de pastures, tanquen el parc per l’est. Les seves alçades oscil·len entre els 900 metres als fons de les valls i els 2.648 metres del Puig Voltoró o cim de la Canal Baridana.

 

Així mateix, hi ha una gran diversitat geològica, tant pel tipus de roques i minerals com pel seu origen i època. Les roques calcàries d’origen sedimentari són majoritàries dins el parc i els fòssils són nombrosos en moltes zones.

 

El parc natural té una gran biodiversitat, amb 30 hàbitats d’interès de la Comunitat Europea, i més de 30 espècies de la flora i fauna prioritària per a Europa. Hi ha representats des d’ecosistemes mediterranis amb flora i fauna específica a d’altres propis  de la regió alpina, i fins i tot espècies característiques de la taigà euro-siberiana del nord d'Europa.

 

Pel que fa a la vegetació cal esmentar els amplis boscos de pi roig i pi negre, les importants avetoses del vessant nord i de Gresolet, les àmplies fagedes del vessant sud, de gran bellesa a la tardor, les rouredes i els alzinars a les zones més mediterrànies i els petits bosquets de boix grèvol, moixeres, blades, aurons, verns i bedolls. Destaquen algunes petites joies per la seva bellesa o raresa, com l’orella d’ós, el julivert d’isard, les gencianes, el Delphinium i les diverses espècies d’orquídies. 

 

La fauna també hi és molt diversa i hi destaquen les poblacions d’isards, els cérvols i els cabirols, reintroduïts en època recent. Al cel, l’àliga daurada, el trencalòs, els voltors, les gralles de bec groc i l’àguila marcenca hi són presents. Al bosc, el gall fer, el picot negre, símbol del parc, el mussol pirinenc, el trencapinyes, el pinçà borroner i les mallerengues ofereixen una especial simfonia de cants.

 

També al parc hi ha nombroses instal·lacions: àrees recreatives, miradors, itineraris de natura, senders, refugis de muntanya, centres d’informació, rutes senyalitzades, servei de guies i altres equipaments que faciliten l’estada als visitants.

 

 

Reserva natural del riu Segre-Prullans

El riu Segre al seu pas per la plana de la Cerdanya presenta encara  belles zones fluvials, amb alguns trams de bosc de ribera ben conservats. Els boscos de ribera formats principalment per pollancres, bedolls i salzes  protegeixen l’acció erosiva de l’aigua durant les riuades. Entre la fauna destaca, a banda de la llúdriga, la truita de riu, molt desitjada pels pescadors, i el barb de muntanya. D’amfibis, el tritó comú, la granota verda i la vermella. Esporàdicament pot aparèixer algun tritó pirinenc. Les aus aquàtiques, com ara diverses espècies d’ànec, els bernats pescaires, els martinets de nit, les polles d’aigua, els corriols i les xivitones, tenen aquí un hàbitat preferent per a la cria.

 

 

Espai d'Interès Natural Tosa Plana-Puigpedrós

El sector pirinenc que abasta els massissos de la Tosa Plana de Lles, el Puigpedrós i la vall de la Llosa és fronterer amb Andorra i França. La Portella Blanca és el coll on es troben els tres estats, i per on el camí dels Bons Homes creua la frontera administrativa entre les dues Cerdanyes. Situat sobre els Pirineus axials, és caracteritzat per les grans extensions de pastures i els nombrosos llacs, com el de Malniu, els Engorgs, els de la Pera o el de la Muga, entre d’altres. Les alçades superen els 2.900 metres. Entre la vegetació destaca la pingüícula, petita planta carnívora de zones amb aigua i de flors violetes, i els boscos de pi negre. La fauna és la característica de l’alta muntanya, amb presència de l'isard, l’ermini, la marta i la marmota, la qual, procedent de repoblacions franceses, s’ha estès per la major part d’aquestes valls en els darrers anys. Els voltors, l’àguila daurada i el trencalòs són els senyors d’aquests cels. A les zones de prat, la perdiu blanca és la màxima representant de la fauna alpina, i està tan adaptada al medi que durant l'hivern esdevé totalment blanca i viu a les zones més nevades i batudes pels forts vents i tempestes. Al bosc, la presència del gall fer, el picot negre i el mussol pirinenc constata l’existència de forests madures i encara ben conservades.

 

La reserva inclou el riu de la Llosa com a zona protegida per a l’hàbitat, favorable a l’existència de la llúdriga. És una zona de truita de riu amb petits boscos de ribera en els seus marges, flanquejats per impressionants pendents per on pasturen els isards.

 

 

 

Reserve Naturel d'Orlu (Ariège) 

Situada al nord dels Pirineus, comprèn una petita vall de 4.150 hectàrees, amb alçades compreses entre els 900 i els 2.750 metres. Les roques són principalment granítiques i esquistoses, i han sofert l’acció erosiva de les glaceres al llarg del temps.

Als ecosistemes d’alta muntanya s’hi troben altres espècies de fauna, com l’àliga daurada, la perdiu blanca, el gall fer, el picot garser, el gamarús, la merla de pit blanc, el raspinell i una important densitat d’Isards.

La vegetació també és hi és molt diversa, i podem trobar-hi el marcòlic vermell i l’androsace blanca.

 

 

Gorges de la Frau

Estan constituïdes per un vast conjunt rupestre i càrstic, amb un desnivell impressionant. Hi habiten nombroses espècies remarcables, objecte de mesures de protecció nacional. Entre la vegetació podem trobar-hi les majestuoses flors del marcòlic groc, i plantes rupícoles.

 És un lloc molt especial pels amants dels ocells, on aquests poden observar-hi l’àliga  daurada, el Duc i el Mussol pirinenc.