Petit poblet on hi destaca una primitiva església dedicada a Sant Climent que està documentada des del segle X. L'origen de l'actual temple és una església romànica del segle XI, que va ser reedificada el segle XIX i després va quedar enrunada. Va ser restaurada el 1979.

És una vila lligada al passat històric i llegendari de Catalunya. S'hi pot visitar, a més del magnífic casc vell (on cal veure la torre medieval de la Portella, la plaça Porxada i passejar pels carrers), el centre Medieval i del Càtars i  l'oficina d'informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb la seva exposició permanent.

Fundat el 1225, es troba en una important cruïlla de comunicacions: el camí ral que seguia el curs del Segre – antiga Strata Cerdana romana – i la Via Bergistana, que venia del coll de Pendís, bàsicament ramadera. De l’època medieval en resta una part de les muralles que envoltaven l’actual nucli antic, molt pintoresc i ben conservat. Hi destaca la plaça Major, l’edifici de l’Ajuntament i el de la Duana, restaurants, i carrerons amb portals i escales.

Una passejada per la part vella d'aquesta vila permet descobrir els carrers i patis medievals. Destaquen el call vell i l'únic portal que resta de les antigues muralles, el portal de Santa Magdalena, així com una façana del palau dels Peguera, ambdós gòtics. Al carrer Major es troba l'església de Sant Joan, d'estil gòtic, que encara conserva una part de la nau romànica. Dominant la ciutat destaca el castell de Sant Ferran, que va ser fortificat per darrer cop el s. XVIII.

L’església està documentada des del s. XI, i el Castell, del qual ja no queden restes, del s. XIII. Situada en un turó elevat sobre l’Aigua de Valls, gaudeix d’una vista meravellosa. Cal fer-hi una parada. Si anem darrera de les ruïnes podem veure com l’Aigua de Valls travessa pel mig d’una zona de bosc impenetrable.

Aquesta casa és un punt important, els camps del voltant són cultivats i hi ha vida, fins i tot un rètol tempta al caminant oferint-li mel i formatges frescos i autèntics. La vista de la vall des d’aquí és magnífica.

Seient del comptat i símbol de comptes, és un lloc fortament vinculat amb el catarisme.
Les presents fortificacions sobre el roquer probablement precedien el Castell de Foix. La Ciutadella és citada des del 970, però és a partir de la creació del Comptat, al 1002, que el castell pren l’aparença actual, amb la construcció de les dues torres quadrades. La torre rodona és posterior i data del segle XV.

Pròspera vila medieval dominada pel castell dels vescomtes, els més poderosos de Catalunya. Els veïns de Castellbò, sempre fidels als seus senyors, foren els autors de l’apedregament de l’inquisidor Pere de Cadireta, motiu pel qual es guanyaren l’apel·latiu de matasants, ja recollit per Francisco de Zamora a finals del s. XVIII i que encara continua vigent a l’actualitat.

Població ara integrada a la Seu d’Urgell; va ser, segurament, l’enclavament originari de l’actual capital i del bisbat d’Urgell. La població s’arrecera sota l’enclavament de l’antic castell que fou propietat del vescomtat de Castellbò, indret estratègic on, al segle XVIII s’edificà una ciutadella militar.

Vine al Parc Natural del Cadí-Moixeró, hi podràs descobrir la natura a través de camins històrics, gaudir en els diferents equipaments (miradors, àrees de lleure, jardins botànics,...) o participar de les activitats que s’hi organitzen. No t’ho pots perdre!

El Centre del Parc és l’oficina des d’on es gestiona el Parc, però, a més, també s’hi dóna informació i és centre d’interpretació.

A l’antic Palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà, on a través de diferents personatges, s’explica el lligam dels càtars amb aquestes contrades, fent que l’espectador conegui el ric passat de la capital històrica de l’Alt Berguedà.

Al Centre Picasso de Gósol és troba la mostra més representativa de les tres-centes dues obres que s'atribueixen al període gosolà del artista, els originals de les quals es troben repartits per diferents museus d'Europa i d'Estats Units. S'hi pot veure també un ampli recull de fotografies antigues de Gósol, els estris quotidians de l’època com ara els càntirs d’oli, els llums per espantar llops, la filadora… reflex tots ells del caràcter de la gent que va fer possible aquest canvi...

Des d’aquell coll es gaudeix de molt bones vistes sobre els dos vessants que separa. Es com un gran prat, amb la caseta en un costat i a prop d’una arbres, com a recer del mal temps i el vent que bufa just al mig del coll.

Els dos colls (amb el del Collell) són a l’estrep del massís del Cadí que l’uniex amb el del Pedraforca. Els voltants d’aquest coll són uns grans prats molt idonis per fer-hi pasturar el bestiar, també hi ha la font de les Bassotes i un abeurador per a animals.

Entrada a la vall del Peguera, baga molt humida, on hi ha presència de tot tipus de molses i falgueres, i també de roures, castanyers i bedolls. El sotabosc és molt net i a la part més profunda de la baga hi ha una fageda. L’ambient sembla talment de bosc de característiques atlàntiques. 

Gran prat ideal per a pasturatges, just al límit on comença a aparèixer esporàdicament vegetació arbòria. La vista dels pics de l’entorn és magnífica: cap al nord, els pics de Fontnegre; a l’oest, tot mirant enrere, els pics d’Envalira i vers el sud, la tosseta de l’Esquella, el roc Colom i el Peiraforca.