Fundat el 1225, es troba en una important cruïlla de comunicacions: el camí ral que seguia el curs del Segre – antiga Strata Cerdana romana – i la Via Bergistana, que venia del coll de Pendís, bàsicament ramadera. De l’època medieval en resta una part de les muralles que envoltaven l’actual nucli antic, molt pintoresc i ben conservat. Hi destaca la plaça Major, l’edifici de l’Ajuntament i el de la Duana, restaurants, i carrerons amb portals i escales.

A Bellver els romans i els àrabs hi deixaren petja, i els francs en la formació del comtat del Cerdanya al segle VIII. Al final del XII va sofrir saqueigs per part del comte de Foix i el vescomte de Castellbò, amb l’ajuda de càtars, enfrontats al bisbe d’Urgell. Al XIII foren els càtars els qui s’hi refugiaren. Als segles XVI i XVII va veure les lluites entre nyerros i cadells i al XVII i el XVIII va ser ocupat pels francesos. El 27 d’abril de 1937, un grup de la CNT-FAI va intentar entrar-hi però fracassaren i van veure morir d’un tret al cap, Antonio Martín, el Cojo de Màlaga. Bellver és una vila activa durant tot l’any.