Aquest coll és la divisòria d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre. Pel vessant est baixa el torrent de les Molleres, que va, pel cantó de Saldes, cap al Llobregat. Pel vessant oest del coll s’escola el riu Cerneres, que desaigua al riu de Josa, i més avall la Vansa, afluent del Segre. La vista des del coll és privilegiada, sobretot sobre el Pollegó Superior del Pedraforca.

Situat sobre un puig rocós estratègic que domina la vall d’Esponne, absolutament inatacable per tres de les seves bandes -únicament vulnerable pel nord-oest-, és un castell que data del 1034, on el catarisme va estar-hi absolutament arrelat. Des d’aquest moment fins a la Croada, va ser propietat dels senyors de Pailhés (que van estar en tot moment al costat del comte de Tolosa i de Foix). A l’any 1273, després de l’empresonament del Comte de Foix, el castell va passar a mans de la corona....

El cavall de Merenç o el “príncep negre” és el símbol de l’Arièja. És un poni noble, bonifaci, tranquil, tímid, valent, mans i resistent a les inclemències del clima i del terreny. Bon col·laborador en altres temps de pagesos, venedors ambulants i contrabandistes, ara és ideal per a rutes de muntanya de certa dificultat. Encara es poden trobar exemplars d’alta muntanya pasturant en el seu hàbitat natural. Tot i estar a punt de desaparèixer, ara viuen un moment de clara expansió...

Gran casa amb ruïnes, consta també d’una església dedicada a Sant Martí del Puig que encara es conserva.

Boscos de castanyers a prop de Montferrier.

Ermita del segle XII.

Aquest estany es podria haver format per una esllavissada de roques de la muntanya, que va tallar el curs del riu i va actuar com una presa natural tot retenint l’aigua. L’estany, per les seves característiques geològiques, és poc profund i depèn dels fluxos d’aigua.

Antiga casa de pagès en ruïnes situada al peu e la roca Gran de Ferrús i des d’on es domina pràcticament total la vall. Actualment la casa s’utilitza per a tancar-hi bestiar.

En el curs del riu Cardener, a sota mateix de l’església de la Pedra, d’aigües pures i medicinals i coneguda pels seus beneficis curatius.

Pertany a l’ajuntament de la Vansa i Fórnols; és un petit nucli arrecerat al voltant de l’església de Sant Climent, edifici refet en època moderna tot i que conserva un dels murs romànics.
S'hi conserva una còpia moderna d'una imatge romànica i un fragment d'un retaule gòtic dedicat a sant Climent. Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l'antic castell de Fórnols.

Estan constituïdes per un vast conjunt rupestre i càrstic, amb un desnivell           impressionant. Hi habiten nombroses espècies remarcables, objecte de mesures de protecció nacional. Entre la vegetació podem trobar-hi les majestuoses flors del  marcòlic groc, i plantes rupícoles.
 És un lloc molt especial pels amants dels ocells, on aquests poden observar-hi l’àliga    daurada, el Duc i el Mussol pirinenc.

Aquesta població  surt reiteradament al·ludida en documents i actes de processos inquisitius contra el catarisme. El 1250 Gósol consta en diversos atestats de l’arxiu episcopal de la Seu d’Urgell com a “lloc de càtars”, un focus “herètic”, un veritable enclavament càtar relacionat amb Josa i Castellbò però, també, amb Tarascon d’Arièja i altres llocs d’Occitània. El 1256, Galceran de Pinós es veu obligat a intercedir prop de l’arquebisbat de Tarragona a favor d’alguns...

Petit nucli habitat, en destaca l’església dedicada a Sant Andreu de Gréixer.

Al mig de la vall hi ha una massa de grans roques. Si s’hi puja per fer una ullada, es veu que aquí el riu fa un salt d’aigua estil cua de cavall.

Un parc d'animals dedicat íntegrament a l'esperit salvatge del llop Situat al cor de la Reserva Nacional de Caça i Vida Silvestre d'Orlu, el nostre parc us ofereix una immersió total en el fascinant món d'aquests llegendaris depredadors. Exploreu els nostres amplis espais, on hi ha una varietat de manades, des de majestuosos llops europeus fins a valents llops canadencs, magnífics llops àrtics i molts més.

Un bonic gorg d’aigua de desglaç que es veu des de lluny i que destaca perquè és gairebé rodó. L’estany s’ha format perquè les roques caigudes van tancar la vall i van actuar com una presa natural. Com tot els d’alta muntanya, vist de prop té una aigua netíssima i transparent, però la vista general del llac el mostra negre i fred. Al seu entorn comencen a aparèixer les coníferes entre la increïble quantitat de roques de granit que inunden
aquest entorn.

Els viatgers que transitaven entre les valls de l’Arièja i del Querol havien de creuar el coll de Pimorent, on les condicions climatològiques, sobretot a l’hivern, feien difícil el pas. És per aquest motiu que durant la segona meitat del segle XV el rei francès Lluis XI va manar construir una hospitalitat, on els viatgers es poguessin refugiar i rebre les atencions necessàries abans de seguir el seu camí. A l’entorn de l’Ospitalet prop d’Andorra es va anar agrupant diverses cases,...

Hi destaca un pont de pedra vell i estret sobre el riu Arièja. Passat el pont hi ha la carretera i la entrada del poble amb l’ajuntament (mairie), l’església, ets. Al llarg de la carretera s’aglutinen els restaurants i les botigues.