És un petit poble situat al departament francès de l’Aude, format per cases de pedra ordenades en carrers estrets al peu del majestuós castell, des d’on es protagonitzà un dels darrers episodis de la lluita contra els càtars. A mitjan del s. XIII, Montsegur fou un important refugi i defensa de l’església càtara. Pel maig de 1243 començà el setge del castell. Les tropes franceses, uns deu mil homes, arribaren a Montsegur i encerclaren tot la muntanya per evitar les entrades i les sortides...
El Museu Espai Ceretània és un centre d'interpretació del jaciment arqueològic conegut com El Castellot.
Poble format per una colònia minera del segle XIX actualment totalment deshabitada.
Municipi de l’Alta Cerdanya pertanyent administrativament al departament del Pirineus Orientals. Situada a 1.511 m d’altitud, al costat del riu Querol. Per damunt del municipi s’observen les restes de l’antic castell, del qual encara es conserven dues esveltes torres de planta rectangular i una part de la muralla i que dominava el pas per la vall.
Sostre del Camí dels Bons Homes. Una gran fita de granit indica el límit entre Andorra, Espanya i França. La vista des del coll és esplèndida, el pariatges és el típic d’aquestes altituds, pelat i sense arbres. Pel cantó francès es veu al cara nord del Puigpedrós i tota la vall que va a desembocar a Porta. El coll és just a sota del pic d’Envalira, de 2.825 m, al vessant nord els qual hi ha l’estació d’esquí del Pas de la Casa – Grau Roig. Cap al sud es pot gaudir de la vista...
La capella de Nostra Senyora dels Àngels està situada a prop d’uns arbres. A part de la capelleta, també hi ha habilitada una barbacoa i una taula de pedra amb bancs aptes per fer-hi picnic. Pocs metres més endavant es veu l’antic refugi forestal del Prat Xuixirà, dinamitat el 1978.
L’aigua d’aquest rec ja vessa cap a l’Atlàntic, vers l’Arièja (Ariège) i el Garona. Per contra, pocs metre enrere, al coll de Pimorent (Puymorens) les aigües encara vessen cap al sud, vers la Mediterrània, pel Querol, el Segre i l’Ebre. El coll de Pimorent (Puymorens) és el límit natural entre els dos vessants, entre Catalunya (al sud) i Occitània (al nord):
Refugi de Muntanya amb capacitat per a 22 persones situat al bell mig de la Vall de l'Ingla a 1.610m dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, envoltat per un meravellós bosc i amb vistes al Puig-Pedrós, la vall d'Engorgs i la serra de Cadí.
S’ofrereix servei de menjars, begudes, pernoctes i activitats guiades.
Accés en vehicle des de Bellver de Cerdanya o Riu de Cerdanya i a peu des de Bellver o Coll de Pendís.
No s'admeten gossos dins el refugi.
Situada al nord dels Pirineus, comprèn una petita vall de 4.150 hectàrees, amb alçades compreses entre els 900 i els 2.750 metres. Les roques són principalment granítiques i esquistoses, i han sofert l’acció erosiva de les glaceres al llarg del temps.
És el riu que vertebra tota la vall i que se segurià fin a Merenç (Mérens), és l’eix vital d’aquesta regió del Pirineu francès. El riu dóna nom a tot el departament de l’Arièja, demarcació que té per capital Foix. La via del tren i la carretera van seguint el curs del riu pel fons de la vall.
Bagà va molt més enllà de la seva passada vida medieval. En un dels seus edificis més emblemàtics, el Palau dels Pinós, podem trobar un secret amagat que molts no coneixen, però què és igual interessant que les antigues llegendes.Esglèsia romànica de gran interès.
Magne edifici d'origen visigòtic, el primer monestir benedictí de la Marca Hispànica. La construcció actual correspon a l'església consagrada l'any 1040; consta de tres naus, un absis central i tres absidioles en forma de fulla de trèvol al·lusives a la Trinitat. Es diu que hi va estudiar el bisbe Fèlix d'Urgell, cosa que va provocar que el monestir es relacionés amb l'heretgia adopcionista de l'època. L'any 1040, l'església es va renovar i es va tornar a consagrar. Actualment, un cop...
L’església és d’una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri quadrat que acull el cambril. S’hi troba la imatge de la mare de Déu de Corbera que és del segle XV.
